Poble Valencià 2 - CamPPs 0

No han pogut tancar la Carrasqueta. De moment resistim. Cagunlou!

El sol ix per l'est

Quan tres centúries encara tenen poble que les recordi és que alguna cosa els ha sortit fava als castellans. Hui la nació valenciana comença de nou, com tants altres cops. Hui, la seua justícia ni tan sols els dóna la raó. L'orgull pobre és la seua perdició. L'estat se'ls esquerda per haver-lo construït amb materials de baixa qualitat moral: la violència, la força, la imposició i el menyspreu.
A comptar d'hui tenim set anys, set, per bastir un pont transnacional que ens acosti a l'alliberament. Hi som perquè volem. Ara només cal decidir-nos. Fa trescents anys vam ser derrotats però qui es lamenta aquest 25 d'abril de 2007 és Espanya.

Ara mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d’un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s’ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d’angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d’un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l’enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible...

ARA MATEIX, Miquel Martí i Pol (1982)

El canvi climàtic com a pretext...

...positiu.

El fet és que està passant. Potser en som els únics responsables o potser, només potser, tot forma part d'un cicle d'èpoques glaciars i interglaciars que hem agreujat amb la crema de combustibles fòssils i la progressiva desaparició de massa forestal fixadora de CO2. En qualsevol cas és el moment ideal per replantejar-nos els nostres hàbits quotidians. Des de la immediatesa de les nostres conductes fins les grans accions que poden emprendre governs locals i nacionals. El civisme ha de ser l'eina de sostenibilitat, conjuntament amb una conducta consumista responsable i raonada. És a les nostres mans, com sempre.
...negatiu.
La recerca d'energies alternatives al petroli no pot passar per justificar el retorn a l'energia nuclear. És el que se'ns comença a vendre com a garantia de subministrament davant l'augment de demanda energètica, sense que ningú plantegi reptes assolibles en arquitectura bioclimàtica per reduir opcions domèstiques de climatització, en transport públic i privat, en l'ús de l'energia eòlica a pesar de determinats espais urbans i periurbans, o de l'energia solar com a font de subministrament a petits consumidors (encara que se'ls redueixi el negoci a Endesa, E-On i altres arreplegats).
Ahir, totes les conclusions a les que era capaç d'arribar l'editor del TN eren que el turisme se'n ressentiria, que canviarien les èpoques d'estiueig, que les estacions d'esquí no tenen gaire futur i que el país perdrà ingressos.
El què deia, cal canviar de mentalitat i encara no hem començat. I ja anem tard...

Indeterminació

L'autodeterminació no és, ara per ara, una prioritat de país. Per diversos motius: els partits polítics com ICV-EUA, PSC, CiU no la contemplen en els seus estatuts fundacionals i ERC sembla que no sap com aconseguir-la sense malbaratar il·lusions col·lectives. Tot plegat, política de vol gallinaci. I les gallines només ponen ous... i de velles fan caldo.