Fas veure que no em veus

Com esport ciutadà?

Com a mesura d'higiene moral?

Com a estalvi en la teua impecable i correcta conducta social?

Com a mostra indignada de greuges desconeguts?

Com a proclama pública de rebuig personal?

Com a publicitat de deutes mai contrets?

Com a indicació d'indiferència veinal?
Com a exposició d'ofensa?
Com a exhibició impúdica de la teua categoria personal?

O com a mostra del valor afegit de la teua persona?

Fàstic

Tip i fart d'aquest vernís de mediocritat que ho impregna tot, he anat descurant aquest blog que havia convertit en les cròniques d'un poca-roba. És a dir, jo mateix. M'agrada la parauleta en qüestió: poca-roba. És un adjectiu que hom atribuïa -i continua- a aquells individus de classe baixa treballadora amb pocs recursos econòmics. El DIEC els defineix simplement com a pobres, però l'ideari petit burgès reusenc de l'època dictatorial els assignava una classe inferior. Avui, aquest etiquetatge continua vigent de forma mal dissimulada. Els pares encara fan les indagacions pertinents per esbrinar, determinar i jutjar la conveniència d'aquell pretendent que els atabala la filla. Ja ho he dit: Reus és un poble amb ínfules de ciutat. Governat, manat i controlat per una minoria d'una qualitat humana ridícula, amb una moral precària i uns atributs que els sobrepassen. Au, que he tornat, tu.