Fer angúnia

En Puig d'en Cama publica avui la carta que en Bruno Salter va llegir ahir en roda de premsa. Em consta que el que hi diu és cert. També he pogut saber que al guàrdia urbano al que se li va disparar l'arma, li van trobar la beina de la bala a la cartuxera. Fet i fomut, com deia el Toni Fullat al seu bloc, paguen justos per pecadors. No m'alleuja aquesta explicació, però em sembla que és la que descriu la realitat de forma més ajustada. I no em conforta perquè si la pistola es va disparar mentre era enfundada, vol dir que abans estava a les mans de l'agent (sil·logisme fàcil, oi?). I em venen al cap dues qüestions: Quin protocol d'actuació té la Guàrdia urbana que els permet treure l'arma davant tres presumptes alteradors de l'ordre desarmats? Qui dóna aquestes directrius a la policia local de Reus?

I el que realment em fastigueja és l'actitud del regidor de Via pública i de la Guàrdia urbana, però sobretot de l'alcalde. L'actuació del qual ha estat -mantenint la tònica- prepotent, ademocràtica, ajudicial -la presumpció d'innocència és un dret inalienable vàlid per l'agent i pel detingut-, però sobretot pocavergonya. L'alcalde s'apunta al discurs atemoridor al que ens tenen avesats els dirigents polítics reaccionaris que han vist la llum aquesta darrera dècada -Bush, Aznar, Acebes, Sarkozy, Wolfovitz, Rumsfield, etc.-. Discurs que difon la retallada de la llibertat de l'individu en pro de la llibertat col·lectiva, però que amaga símptomes d'autocràcia i control d'opinió.

"serem sols un país lliure
si som lliures tu i jo..."

Jo hi sóc si tu vols ser-hi. Lluís Llach
TEMPS DE REVOLTES, 2000

Fer riure

Aquesta tarda m'han donat un full de paper amb un breu extracte d'un presumpte comunicat que m'insta a assistir demà a la concentració pacífica que es fa pel cas del noi a qui la Guàrdia Urbana va disparar diumenge a la nit. En Puig d'en Cama se'n fa ressó en el seu bloc. No m'agrada llegir el nom de la meva ciutat a les notícies per fets com aquest. No conec el noi ferit de bala i detingut. Tampoc conec el guàrdia urbano que l'ha ferit, que també és una persona, amb la seva vida privada i tot això que fan les persones de veritat. Per tant, m'estalvio intencionadament els judicis prematurs.

Em sobta de tot plegat l'actitud de la Coordinadora Reusenca Independent -CORI- que en la seva plana web publica el mateix comunicat que Vilaweb atribueix a "amics i familiars" com si fos propi. Tampoc aquí m'atreveixo a fer judicis precipitats. Només que no em casa l'actitud de fer mofa de segons què i després intentar fer propostes reals o que entrin en el camp de realitzables. Vaja, el que s'entén per propostes polítiques. Ep! Que si en volen fer, que en facin. Que tothom es lliure de fer el que li dongui la gana però que després no ens venguin la moto de l'alternativisme juantxi. I vagi per endavant que la meua simpatia pel Sr. Ortiz és nul·la. La seua actitud envers el tema de Barraques de Festa Major o la seua manca de gust estètic en via pública em repugnen sobiranament (vegi's els lligacavalls del carrer Llovera, el minigolf de l'avinguda Sant Jordi o les rotondes Feng-shui de l'avinguda de Marià Fortuny). La imatge que en tinc s'assembla més a la foto -trucada?- que publica el Sr. Martínez al seu bloc.

Posats a fer hagués trobat més coherent que, davant d'aquests fets, la CORI proposés que la Guàrdia Urbana de Reus portés pistoles d'aigua.
S'ha de ser prou espavilat i moderadament intel·ligent per fer mofa del que hom pensa que pot millorar en la seua ciutat sense caure en el parany de la demagògia, que en època de campanya se'n diu electoralisme.

Populus

Existeixen algunes ètnies africanes i aborígens australianes que no tenen un sistema numèric gaire desenvolupat. Algunes no tenen cap número tret de la unitat. Altres saben l'ú, el dos i el tres i a partir d'aquí, molts...
Són igual de simples els argumentaris polítics de baixa reflexió que comencen dient: "Molta gent diu que...", o "Moltes persones se'ns queixen de...". Sempre em queden les ganes de preguntar a quanta gent es refereixen. Són deu? Vint? Cinquanta persones les que s'han adreçat al conferenciant per notificar-li la seva disconformitat o malestar? En aquest tipus d'afirmacions gratuïtes queda palesa la manca de recursos polítics que acompanya una part -no m'atreveixo a quantificar- de les propostes que sorgeixen en els debats de campanya electoral. L'altre dia, a l'arxiu, aquest nen en va escoltar unes quantes de la boca del Sr. López Mallol i del Sr. Pellicer. I perles com: “Sí, té raó. S'ha de fer alguna cosa...”. Però quina? -Em pregunto-. Perquè als debats s'hi va cagat i pixat de casa i així ens estalviem l'escatologia oral de propostes buides i alegres que l'únic que acaben demostrant és l'escassetat ideològica i de vegades, personal. Aquest estil oratori ja el van posar en pràctica l'amic Piqué i el clon Mas durant la propasada campanya nacional on s'omplien la boca amb afirmacions del tipus: “el que de debó preocupa al poble de Catalunya” o “el que vol Catalunya”. Doncs ja ho teniu, el poble vol, el poble vota. I vosaltres no aconseguiu sumar prou vots encara que us embolcalleu de voluntat popular mal entesa i menys compresa. I a Reus van pel mateix camí.

Addenda: moltes persones -70.000 a València i 30.000 a Palma de Mallorca- han sortit al carrer per exclamar que encara hi som i reclamen un canvi en la visió transnacional dels Països Catalans. Moltes persones -18.172- van donar suport a Oleguer Presas en el seu posicionament envers el procés de pau a Euskadi. Moltes persones també van donar suport a Pepe Rubianes en el procés judicial que ha sofert per dir el que pensa.