dilluns, de novembre 27, 2006

Fer por

Sempre hi ha algú, a qualsevol lloc, que pretén intimidar-te per tal que accedeixis als seus desitjos:
- A l'escola, el company que et vol prendre l'entrepà.
- A la cua del súper, quan intenten passar-te al davant deixant el carretó "aparcat" a la cua i cridant molt quan arriben i veuen que t'estan cobrant a tú.
- Al web, algú que pixa fora de test i t'amenaça amb no sé què d'una comissió.
- Al diari Avui, quan en Villatoro, n'Oliver, en Sintes i en Sostres , com oracles desil·luminats, vaticinen la fi del país i de tot allò que avui anomenem català.
I per desídia o fàstic, m'estalvio alguns exemples més.
Quan un xiquet prova de prendre'm l'entrepà al pati és perquè a casa no té ningú que s'aixequi de matí per fer-li, embolicar-li i deixar-li preparat aquest esmorzar. Vaja, que no té qui se l'estimi sense condicions i faci aquest petit esforç quotidià.
La gent que fa por han perdut el favor i l'estima de qui temps enrera era capaç de fer qualsevol cosa per veure'ls somriure.
Al final el sentiment que provoquen no és temor, és una altra cosa...

2 comentaris:

  1. Puig d'en Cama18 de desembre, 2006 17:23

    xec, que no escrius res de nou? que no et facin por els papus anònims, que hi ha lectors que esperem la teva prosa mordaç.

    ResponElimina
  2. Cap problema. He estat en fase contemplativa i elaborativa.

    ResponElimina