My tailor is rich...

... and my mother is in the kitchen. (On the Desk, LP Por Biafra, Toreros muertos, Ariola, 1987)
Res és gratuït. Ni l'estupidesa d'un expresident de govern, encara que sigui d'Espanya. Aquest sí que és un terrorista. Cagunlou!

Rubianes somos todos

Tinc gravat a la memòria un moment d'una representació d'en Pepe Rubianes. L'actor, després d'iniciar el seu monòleg posant en dubte els criteris que el Departament de Cultura tenia a l'hora d'atorgar subvencions al teatre es va enganxar aparentment en una paraula en castellà -"pizca" em sembla- i en va demanar la traducció al públic. Ningú li va saber respondre que la paraula en català en el context que ell demanava era bri, bé per vergonya, bé per desconeixement. Evidentment, el que perseguia l'actor era posar en evidència una forma d'entendre la cultura en aquest país.

Més enllà del tema de les subvencions, aquell instant m'ha fet entendre que un dels papers de la cultura és precisament cultivar el pensament, la criticitat envers allò que succeeix al nostre entorn, fer crèixer la nostra capacitat d'anàlisi personal i elaboració d'opinió. I en això en Pepe és un mestre. Potser també per això l'han volgut vetar al Teatro Español.

En Rubianes no és un catalanista. Potser haurem d'imaginar una forma de fer país que pugui incloure personatges com ell.

Per cert, ací teniu les declaracions que va fer al programa d'Albert Om.

Sota els porxos de cal Navàs

Ahir al vespre. Assegut sota els porxos de cal Navàs. No devia tenir més de 14 anys. Negre com la xocolata. La seva mirada deia molt. Venia cedés i devedés pirates, però ell no feia pinta de corsari de les mars. Tot i que potser sí que en sap moltes coses del mar, massa i tot. Nostrosenyor -vaig pensar- ens va donar escrot perquè no ens caiguessin cames avall.
Voldria defugir el dramatisme i la llàgrima fàcil i oportunista de la història. Només tinc preguntes:
1. Si jo puc fer un senzill seguiment de la costa mauritana amb el meu Google Maps (amb dades completament desfasades!), trobar-m'hi un caiuco fent-se a la mar allunyat uns centenars de metres del nucli urbà més proper, o un poblat de pescadors, o obtenir una foto del port de Los Cristianos a Tenerife (foto), amb el seu cementiri d'embarcacions diverses i el seu hospital de campanya, què no pot fer un ministeri, un servei d'intel·ligència o un cos militar? No em crec que les més de 20.000 persones que s'han jugat la vida per poder arribar a les Illes Canàries -sense dades dels que no ho han aconseguit- ho hagin fet amb el desconeixement de l'estat espanyol.
2. Què té Espanya que el seu PIB (producte interior brut) creix més que la mitjana de la zona euro? Fins a quin punt s'està basant la feina en determinats sectors com l'agricultura i la ramaderia en mà d'obra "sense papers" i per tant, sense accés a determinats drets elementals?
No m'agrada la desinformació, ni les mentides interessades. Estic convençut que l'entrada de contingents de persones d'altres països és un benefici no només econòmic, si no també social, cultural i una oportunitat nacional clara.
Però la De la Vega, en Solbes i en Rubalcaba ens volen fer combregar amb rodes de molí i aquest tema put a interès d'estat.

PD: Per cert, què hi fot aquest aeroport al mig del no res? Ai, senyor!