dissabte, de setembre 02, 2006

Sota els porxos de cal Navàs



Ahir al vespre. Assegut sota els porxos de cal Navàs. No devia tenir més de 14 anys. Negre com la xocolata. La seva mirada deia molt. Venia cedés i devedés pirates, però ell no feia pinta de corsari de les mars. Tot i que potser sí que en sap moltes coses del mar, massa i tot. Nostrosenyor -vaig pensar- ens va donar escrot perquè no ens caiguessin cames avall.
Voldria defugir el dramatisme i la llàgrima fàcil i oportunista de la història. Només tinc preguntes:
1. Si jo puc fer un senzill seguiment de la costa mauritana amb el meu Google Maps (amb dades completament desfasades!), trobar-m'hi un caiuco fent-se a la mar allunyat uns centenars de metres del nucli urbà més proper, o un poblat de pescadors, o obtenir una foto del port de Los Cristianos a Tenerife (foto), amb el seu cementiri d'embarcacions diverses i el seu hospital de campanya, què no pot fer un ministeri, un servei d'intel·ligència o un cos militar? No em crec que les més de 20.000 persones que s'han jugat la vida per poder arribar a les Illes Canàries -sense dades dels que no ho han aconseguit- ho hagin fet amb el desconeixement de l'estat espanyol.
2. Què té Espanya que el seu PIB (producte interior brut) creix més que la mitjana de la zona euro? Fins a quin punt s'està basant la feina en determinats sectors com l'agricultura i la ramaderia en mà d'obra "sense papers" i per tant, sense accés a determinats drets elementals?
No m'agrada la desinformació, ni les mentides interessades. Estic convençut que l'entrada de contingents de persones d'altres països és un benefici no només econòmic, si no també social, cultural i una oportunitat nacional clara.
Però la De la Vega, en Solbes i en Rubalcaba ens volen fer combregar amb rodes de molí i aquest tema put a interès d'estat.

PD: Per cert, què hi fot aquest aeroport al mig del no res? Ai, senyor!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada