Paraula de Déu?

Tampoc descobrirem ara quina és la vostra filiació política, que no ètica ni moral. El vostre paper durant la dictadura va ser clar i contundent. Ara ens amenaceu de no callar. Com si fos res de nou. Només calleu quan us interessa. I xerreu, pels descosits porprats, quan us ve de gust. No sorpreneu ni sou novetat mediàtica. Clar! Com heu de permetre les unions homosexuals si amb l'excusa del vostre pretès celibat us heu fet petar tots els forats del món? Us engegaria arguments racionals -dret a la vida, l'amor entre persones,...- per tombar les vostres indicacions al vot però em rebatrieu amb la doctrina, que no obeeix raó, que vau perdre l'endemà mateix que el clavessin a la creu. Amb el vostre comunicat comenceu la vostra campanya elctoral particular com cada quatre anys. Ja ho deia: res de nou. Només que comenceu a cansar. I em ve un cert enyor d'aquells primers anys de cristianisme on el martiri era el final més ràpid per acostar-vos al vostre déu. No hi heu pensat en tornar a recuperar velles tradicions? Au, homes, animeu-vos.