"Ningú s'ha fet mai ric treballant", deia ma mare. Sempre hi pense quan algú em debat si una peça monetària ha d'acabar al seu calaix o no. Sovint, per no barallar-me per quatre xavos acabe cedint i atorgant la propietat de la moneda per estalviar temps -que no diners- i acabar passant cap a coses molt més interessants que xerrar amb un cretí gasiu. El cas és que al final, quan la meua economia continua sent de supervivència i els meus dovers només servixen per pagar deutes mes rera mes, em pregunte si a cop de cedir n'hi ha que sempre ens en falten i d'altres que sempre els en sobren. La generositat no t'enriqueix mai la butxaca. Encara que algú amb resquicis de fe, dirà que la generositat enriqueix l'esperit. Però el banc té el meu nif, no el del meu esperit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada