Llistes

Diuen els entesos que, quan ens disposem a fer la compra, és millor escriure en un paper tot el catàleg de productes que s'han esgotat a l'inventari domèstic. Diuen també que la manca de planificació i les presses no són adequades a l'hora de comprar perquè s'adquireixen productes innecessaris, no ens fixem en l'etiquetatge i dates de caducitat i no es comparen els preus. També parlen de no anar al nostre supermercat de referència sense haver menjat, donat que la gana -o voracitat segons l'hora del dia- ens fa caure ràpidament en l'adquisició aliments superflus, hipercalòrics i sense valor nutritiu.
Ara imagineu que, com en un episodi de la Dimensió desconeguda, a l'hora de fer realitat la vostra llista, un grapat de productes caducats, àvids de sortir de l'estanteria de la secció de peribles, intenten saltar dins del carretó al crit de "em toca, em toca, enguany em toca!". Mentrestant, pels altaveus del centre comercial van repetint l'oferta estrella del dia que de fet, és la mateixa des de fa setze anys. El senyor del Cillit Bang es baralla amb el Don Limpio tot trepant per les reixes del carro mentre el comando Actimel amb floridures us intenta convèncer de la necessitat d'immunitzar-vos contra la divisió interna i alhora us endosa un Petit Suisse -ara reconvertit a Danonino- d'olor dubtosa. I per si no en teníeu prou, quan enfileu el darrer passadís el primo de Zumosol us diu que no, que la compra que porteu no és la que convé als interessos de la família i que ell ja us ha omplert un carretó que teniu llest a línia de caixa. Això sí: pagant!
Bé, doncs sembla que fer una llista municipal és més o menys el mateix...