dilluns, de novembre 27, 2006

Fer por

Sempre hi ha algú, a qualsevol lloc, que pretén intimidar-te per tal que accedeixis als seus desitjos:
- A l'escola, el company que et vol prendre l'entrepà.
- A la cua del súper, quan intenten passar-te al davant deixant el carretó "aparcat" a la cua i cridant molt quan arriben i veuen que t'estan cobrant a tú.
- Al web, algú que pixa fora de test i t'amenaça amb no sé què d'una comissió.
- Al diari Avui, quan en Villatoro, n'Oliver, en Sintes i en Sostres , com oracles desil·luminats, vaticinen la fi del país i de tot allò que avui anomenem català.
I per desídia o fàstic, m'estalvio alguns exemples més.
Quan un xiquet prova de prendre'm l'entrepà al pati és perquè a casa no té ningú que s'aixequi de matí per fer-li, embolicar-li i deixar-li preparat aquest esmorzar. Vaja, que no té qui se l'estimi sense condicions i faci aquest petit esforç quotidià.
La gent que fa por han perdut el favor i l'estima de qui temps enrera era capaç de fer qualsevol cosa per veure'ls somriure.
Al final el sentiment que provoquen no és temor, és una altra cosa...

dimecres, de novembre 22, 2006

Polítiques d'habitatge

El darrer missatge de la factoria Madí és "convertir CiU en la casa comuna del catalanisme". Aquest noi no n'ha tingut prou en embarrancar el vaixell de Convergència -els d'Unió encara es posen les mans al cap- portant l'estratègia de campanya que ara, fugint endavant s'inventa una altra etiqueta per anar fent la viu-viu. I jo em pregunto: Com deu ser aquesta casa? Deu tenir una vitrina amb la colecció de barretines d'en Pujol? I un moble de cedés amb les obres més notables de la sardanística de tots els temps?
Penso que més aviat, el catalanisme el tenen desat en un apartament de trenta metres quadrats amb cuina-office (per allò dels negocis) i lavabo amb plat de dutxa d'aquells que sempre ho acaben inundant tot. O potser el tenen en un piset de l'Eixample on guarden l'amant/catalanisme per fotre un clau de tant en tant quan els pugen els fogots.
Per cert, a la seu de Convergència de Reus encara els sobren algunes capses amb el DVD electoral. Jo ja me n'he demanat sis per desar la saga d'Star Wars.

La casa que bull















La casa que bull,
que el Mas la vegi
i uns sabres de nit
que me la netegin.


Que hi dugui un Madí
lluent la papada:
”No estem gaire fins
que els nostres no manen”.

”No siguis talòs
que em pujat de dos”;
”i quan vingui en Pujol
què vols que li digui?”

Que al temps de CiU
ni la Moreneta
ens salva del circ
del totxo del Sostres.

Oint els d’Unió
i el marquès del cava;
amb mala maror
i crits de venjança.

Que es guaiti ciu-tat!
des de la sinistra,
i es sentin els clams
de guerra i de pesta:
per ser-hi tot prest
si arriba una testa.

(Joan Salvat-Papasseit, Versió lliure d'El Nen de Portici)

divendres, de novembre 17, 2006

Amb la roba interior per fora

Són els únics que han pujat en escons -Ciutadans a banda- i me'ls castiguen a portar Interior. És el preu que han de pagar per no haver-se despentinat ni amb l'estatut, ni amb el 3 %, ni tan sols amb l'helicòpter d'en Milà. Diuen que en una reunió hi havia en Maragall, en Bargalló, na Manuela i en Saura. El president Maragall va demanar l'opinió sobre un determinat problema als assistents. La Manuela de Madre es va pronunciar. En acabar el president va demanar l'opinió del conseller Saura i aquest va contestar: "I els d'Esquerra que pensen?". Així, en Bargalló es va pronunciar. Quan aquest va haver acabat, en Saura diu: "No, no. Nosaltres pensem com els socialistes".
En Montilla deu haver pensat que des de la conselleria d'Interior aniran purgant aquesta pujada gratuïta. Us imagineu què faran davant una onada d'incendis, una nevada o unes inundacions, situacions d'emergència que depenen de la conselleria de Medi Ambient i Habitatge? I una mani per la "puta casa"? O d'okupes? O contra la prostitució al barri? O...? O... ?
Només hi ha un home capaç de ser a tot arreu en un temps rècord... És un avió? És un ocell? És...

dimecres, de novembre 15, 2006

Anna Politkóvskaia: ni oblit ni silenci

15 DE NOVEMBRE. DIA DE L'ESCRIPTOR EMPRESONAT

De 11:00 a 12:30

Palau de la Virreina (La Rambla)

Lectura continuada de textos de l'Anna Politkóvskaia per part de diferents escriptors i periodistes del nostre país. La periodista Elisenda Roca llegirà un manifest de condemna de l'assassinat.

19:00 h

Sala d'actes del Col·legi de periodistes de Catalunya

(Rambla Catalunya 10, pral., Barcelona)

Acte en record d'Anna Politkóvskaia

Hi participaran: Josep Maria Huertas (Degà del Col·legi de Periodistes), Vicent Partal (Director de Vilaweb), Carles Torner (Consell Executiu PEN internacional 1998-2004), Marta Ter (Lliga dels Drets dels Pobles), Dolors Oller (Presidenta del PEN Català).

dimarts, de novembre 07, 2006

...i me'n porto 2

La realitat té moltes cares, tantes com ulls se la miren. Les matemàtiques no tenen matisos, són:

CiU

-95.914 vots


PSC-CpC

-241.687 vots


ERC

-130.257 vots


PP

-80.020 vots




-547.878 vots

ICV-EUiA

+40.311 vots


Ciutadans

+89.567 vots


Altres

+95.586 vots


Blancs

+29.813 vots


Nuls

+4.531 vots




+259.808 vots

Diferencial


-288.070 vots







Cens 2006

5.212.453 elec.


Cens 2003

5.307.837 elec.


Diferencial


-95.384 elec


259.808 persones van canviar la seva papereta i 192.686 persones es van quedar a casa respecte les eleccions del 2003.

A partir d’aquí i segons el nombre de vots, els pactes post-electorals que portaran a l’elecció del 128è president de la Generalitat de Catalunya tenen la següent representativitat:

CiU+PSC

1.718.278 vots

85 diputats

PSC+ERC+ICV

1.485.308 vots

70 diputats

CiU+ERC

1.342.578 vots

69 diputats

CiU+PP

1.241.990 vots

62 diputats


El govern d’Entesa (PSC+ERC+ICV) representa 142.730 votants més que el front nacionalista (sic) (CiU+ERC) i 232.970 votants menys que la sociovergència.

Aquest és un post purament matemàtic. Deixo per un altre dia la química de les emocions i el metabolisme de les conclusions, quan l’energia tèrmica de tots plegats hagi minvat.

dijous, de novembre 02, 2006

Cinquanta tres amb trenta quatre

És el que ha cobrat avui un president o vocal de mesa electoral per onze hores de feina. En forma de taló barrat, que implica una comissió bancària de 3'80 € en cas de no tenir compte en la entitat financera que l'ha editat. Fet i fomut els surt a menys de 5 € l'hora. La xiqueta que ens fa l'escala guanya més.
A l'altre cantó de la mesa electoral, la representant de l'administració ha ingressat vora cent cinquanta euros per les mateixes hores, que no per la mateixa feina. Demagògia o pura realitat? El que perceben els tres ciutadans és que la política no va a favor d'ells, només va a favor d'alguns espavilats que estan al lloc oportú en el moment adequat. Festa de la democràcia o... Fes-te fotre per la democràcia?

Dedicat a la Cori, l'Irene i el Xavi