diumenge, de març 18, 2007

Llistes

Diuen els entesos que, quan ens disposem a fer la compra, és millor escriure en un paper tot el catàleg de productes que s'han esgotat a l'inventari domèstic. Diuen també que la manca de planificació i les presses no són adequades a l'hora de comprar perquè s'adquireixen productes innecessaris, no ens fixem en l'etiquetatge i dates de caducitat i no es comparen els preus. També parlen de no anar al nostre supermercat de referència sense haver menjat, donat que la gana -o voracitat segons l'hora del dia- ens fa caure ràpidament en l'adquisició aliments superflus, hipercalòrics i sense valor nutritiu.
Ara imagineu que, com en un episodi de la Dimensió desconeguda, a l'hora de fer realitat la vostra llista, un grapat de productes caducats, àvids de sortir de l'estanteria de la secció de peribles, intenten saltar dins del carretó al crit de "em toca, em toca, enguany em toca!". Mentrestant, pels altaveus del centre comercial van repetint l'oferta estrella del dia que de fet, és la mateixa des de fa setze anys. El senyor del Cillit Bang es baralla amb el Don Limpio tot trepant per les reixes del carro mentre el comando Actimel amb floridures us intenta convèncer de la necessitat d'immunitzar-vos contra la divisió interna i alhora us endosa un Petit Suisse -ara reconvertit a Danonino- d'olor dubtosa. I per si no en teníeu prou, quan enfileu el darrer passadís el primo de Zumosol us diu que no, que la compra que porteu no és la que convé als interessos de la família i que ell ja us ha omplert un carretó que teniu llest a línia de caixa. Això sí: pagant!
Bé, doncs sembla que fer una llista municipal és més o menys el mateix...

dimecres, de març 07, 2007

Olor de peus [Manifest]

El Nen de Portici vol manifestar que:

- El que es diu en aquest bloc és responsabilitat única d'El Nen de Portici.
- El Nen de Portici no va superar el càsting per aparèixer als anuncis de compreses cotonlike d'Evax donat que no transpirava ni innocència ni ingenuitat i sí molta mala bava. I si bé la bava i els salvaslips tenen relació, la seua presència no aconseguia transmetre la sensació que el món és bonic, rosa-tirant-a-fúcsia, ple de noies primetes rient com si s'haguessin fartat d'àcid lisèrgic i tou com un floc de cotó.

- El leit motiv d'aquest bloc és NVCDTT (No Vols Caldo, Doncs Tres Tasses).
- Les persones, coses i/o animals esmentats en aquest bloc són estrictament reals i susceptibles de la ironia, la sagacitat, la sàtira i la mofa més salvatges sempre i quan ostentin càrrecs públics, púbics, pubíllics i/o treballin en un pub de nit de la carretera de Salou.
Quan aquestes persones i/o animals i/o coses tornin a l'anonimat de casa seva, El Nen de Portici s'oblidarà d'ells i/o d'elles com qui s'oblida el paraigües-no-plegable-que-em-van-regalar-per-reis en un vagó del tren que va a Móra la Nova.
- El Nen de Portici és un alter ego d'una altra persona o persones, animals totes elles. Bé, potser la definició més escaient és bésties, són molt bésties. Vaja, que El Nen de Portici és una màscara per poder fer, entre altres coses, això, això i això també, sense que ens multin amb 21.600 eurus o ens engarjolin per injúries a la casa reial, a España (que ho posem en castellà perquè la gent que busqui al google ensopegui amb això també) i la mare que els va parir a tots.
- El Nen de Portici és membre -i quin membre!- de la redacció de la revista satírica i carnavalesca El Cap de Lluç que amb tot aquest fregat s'ha posat a treballar de nou (NVCDTT, ves). Alea jacta est...

Si no t'agrada l'olor de peus,
no treballis a una sabateria.
NdP