És l'economia, estúpid!

Atabalats anem aquests dies amb les acampades (de les que ja perbocaré algunes lletres més endavant) em deixava l'apunt sobre el cartell de l'Ernestet Paris. Ens demana "Que ningú retalli les teves idees". Però amb un eslògan tant previsible en els temps que corren i que les acampades han deixat completament obsolet, només puc acabar d'escriure el primer que se'm va ocòrrer quan el vaig llegir. Candidat Paris: no volen retallar les meves idees. Se'ls en foten les meves idees. El que volen retallar són els serveis que em presten en tant que ciutadà/contribuent. D'això va tot plegat, candidat Paris, d'això. (Si home, si. I nuclears no, gràcies)

En ruta

Com si fos la foto de la seva primera comunió, s'hi posa tot anunciant que "Per Reus", vostè i els seus, "fem feina". Amb el seu somriure girat -perquè vostè somriu cap avall, Sr. Cortadelles- ens presenta una guia turística de la nostra ciutat amb "12 rutes imprescindibles per conèixer d'on venim i cap a on avançarà el futur de la nostra ciutat". I no sé què deu significar el seu somriure però encara entenc menys que ens vulgui redescobrir la nostra ciutat de cada dia com si se l'haguessin inventat vostès. Que ens vol vendre duros a quatre pessetes? Miri que això ja està molt suat, i a Tarragona, fa una pila d'anys, uns senyors de Reus no se'n van sortir.

I no li nego que els hi ha quedat molt "xul·la" la guia, que per poc no s'hi posen i més val quedar bé, però m'hi han posat més pa que formatge. I no els hi sé trobar concrecions, però sí molta estratègia, molta intenció i molta, molta innovació. Que em recorden aquells altres que també volen "Estrenar un nou Reus".

No sé si ha hagut d'anar a cuita-corrents a inventar-se un candidat, Sr. Cortadelles, o es que amb aquest vernís d'esnobisme que passegen alguns dels seus companys d'Esquerra, han confós el fer feina amb treballar.

La Senyora Alegret s'escora

Diu el vostre lema que esteu centrats. Potser perquè us ensumeu ser en el punt de mira d'alguns candidats la nit de diumenge. Uns perquè us necessitaran, i altres perquè us trucaran amb una pinsa al nas. Però faltats de vots, us demanaran sisplau els vostres.

Us proclameu totalment "Centrats en tu/Centrados en ti", mentre la història que arrossegueu és descentrada: en el país, en les seves institucions, en la seva cultura,... en les seves persones!

Però potser ho interpretem malament. En aquesta campanya heu posat al mig del debat aquells que un dia vau deixar entrar al país a empentes i rodolons, amagats en camions, deixant la vida al mar, per poder tenir mà d'obra amb què bastir un souflé immobiliari que us va anar molt bé. I que ara també us serveixen per carregar-los les culpes -negres, que les culpes sempre són negres i ningú les vol- de les misèries que arrosseguem. No esteu centrats en mi, esteu centrats en ells. El vostre cartell no és propaganda, candidata Alegret. El vostre cartell és un avís!

"Dime de qué presumes...", Pellicer

Al Carles Pellicer el tinc molt vist. De fet, que recordi, dels pocs llocs on no me l'he trobat fent-se promoció hi ha les capses de cereals i els cromos de la lliga de futbol. Per tant, no vaig badar gaire amb els seus cartells. La mateixa foto, amb el mateix posat i la mateixa indumentària. Hi havia alguna cosa que no m'acabava de rutllar però -em vaig dir- "tampoc hi perdrem el temps, oi?".

Ara, el company Josep Baiges descobreix un cas flagrant de costumització de fotografies als cartells de CiU. Però tampoc era això el que havia detectat amb subtilesa. Fins que finalment me n'he adonat: a banda del verd botella de Vichy que no acaba de fer joc amb cap dels colors corporatius de CiU, el cartell electoral del candidat Pellicer em crida l'atenció per l'eslògan: "Temps de canvi, temps de CiU, temps de Reus".

La reiteració és tot un clam a Cronos. Tic-tac, tic-tac,... Una exclamació al "ja ens toca". Tic-tac, tic-tac,... I en la repetició trobe la justificació. Per un cantó, el temps del candidat Pellicer s'acaba amb aquestes eleccions, com s'acabava el temps dels elfs a la Terra Mitjana. Tic-tac, tic-tac, tic-tac,.... I com ells, si no assoleix l'alcaldia, el Carles haurà d'emprendre el camí de l'exili. Per l'altre, CiU no ha tingut mai una pilota de partit tant ben cuinada com aquesta tot i que, perturbacions com l'Ara Reus del Cervera podrien esguerrar-los una victòria que, de no consumar-se amb l'alcaldia de la ciutat, podria abocar-los a un debat successori que ningú pot assegurar tranquil. Tic-tac, tic-tac, tic-tac,...
Potser temps, el que es diu temps, és el que no té... Oi, candidat Pellicer?

La llista de la compra d'en Pérez

FOTO: Reusdirecte.cat

Pujo en bicicleta pel passeig Mata amb la intenció d'enfilar el pont de la via i tirar amunt per la vorera de la carretera de Castellvell i me'l trobe. A dojo! Un parell de filaes d'alcaldes Pérez allà penjats -no ell, els vinils que el promocionen pel 22M-, però la imatge que queda a les meues retines és l'eslògan: “Pensar en Reus”. Però repetit gairebé ad eternum. O com a mínim cap a l'eternitat del punt de fuga de la pròpia carretera. “Pensar en Reus, Pensar en Reus, Pensar en Reus...”.

A mi que em ve al cap quan la mare m'enviava a la bodega a comprar algun descuit d'última hora i jo me n'anava pels carrers estrets del centre -abans que la zona zero del Pallol els substituís- tot repetint-me mentalment la llista de vitualles que havia de dur a casa si o si.

I així, aquell cartellam em retorna la imatge del propi Pérez repetint-se la llista de deures, “Pensar en Reus, Pensar en Reus, Pensar en Reus...”, admetent que aquests darrers anys potser no ha fet tant com calia. I ara s'ho recorda, dia si, dia també, mentre ens envia un díptic on amplia la llista d'oblits: Construir Reus, Millorar Reus, Servir Reus, Viure Reus, Projectar Reus... No en tindrem prou amb un cistell, Pérez. “Pensar en Reus, Pensar en Reus, Pensar en Reus...”. Haurem de menester un carretó d'aquells de cal Gerplex que es pleguen i tot, però que hi cap el que no té nom.

Em pregunto on tenia el cap, tots aquests anys, alcalde? Què me l'hi ha distret els pensaments? Els bancs convergents? La butaca pollosa de l'Elvis reusenc? O la del seu costat dret mateix?
Un consell: si torna a ser alcalde, cues de pansa, candidat Pérez!

Rics, rucs i altres bèsties

"Ningú s'ha fet mai ric treballant", deia ma mare. Sempre hi pense quan algú em debat si una peça monetària ha d'acabar al seu calaix o no. Sovint, per no barallar-me per quatre xavos acabe cedint i atorgant la propietat de la moneda per estalviar temps -que no diners- i acabar passant cap a coses molt més interessants que xerrar amb un cretí gasiu. El cas és que al final, quan la meua economia continua sent de supervivència i els meus dovers només servixen per pagar deutes mes rera mes, em pregunte si a cop de cedir n'hi ha que sempre ens en falten i d'altres que sempre els en sobren. La generositat no t'enriqueix mai la butxaca. Encara que algú amb resquicis de fe, dirà que la generositat enriqueix l'esperit. Però el banc té el meu nif, no el del meu esperit.

Porno

El resum no està disponible. Fes clic en aquest enllaç per veure la publicació.

Fas veure que no em veus

Com esport ciutadà?

Com a mesura d'higiene moral?

Com a estalvi en la teua impecable i correcta conducta social?

Com a mostra indignada de greuges desconeguts?

Com a proclama pública de rebuig personal?

Com a publicitat de deutes mai contrets?

Com a indicació d'indiferència veinal?
Com a exposició d'ofensa?
Com a exhibició impúdica de la teua categoria personal?

O com a mostra del valor afegit de la teua persona?

Fàstic

Tip i fart d'aquest vernís de mediocritat que ho impregna tot, he anat descurant aquest blog que havia convertit en les cròniques d'un poca-roba. És a dir, jo mateix. M'agrada la parauleta en qüestió: poca-roba. És un adjectiu que hom atribuïa -i continua- a aquells individus de classe baixa treballadora amb pocs recursos econòmics. El DIEC els defineix simplement com a pobres, però l'ideari petit burgès reusenc de l'època dictatorial els assignava una classe inferior. Avui, aquest etiquetatge continua vigent de forma mal dissimulada. Els pares encara fan les indagacions pertinents per esbrinar, determinar i jutjar la conveniència d'aquell pretendent que els atabala la filla. Ja ho he dit: Reus és un poble amb ínfules de ciutat. Governat, manat i controlat per una minoria d'una qualitat humana ridícula, amb una moral precària i uns atributs que els sobrepassen. Au, que he tornat, tu.

Paraula de Déu?

Tampoc descobrirem ara quina és la vostra filiació política, que no ètica ni moral. El vostre paper durant la dictadura va ser clar i contundent. Ara ens amenaceu de no callar. Com si fos res de nou. Només calleu quan us interessa. I xerreu, pels descosits porprats, quan us ve de gust. No sorpreneu ni sou novetat mediàtica. Clar! Com heu de permetre les unions homosexuals si amb l'excusa del vostre pretès celibat us heu fet petar tots els forats del món? Us engegaria arguments racionals -dret a la vida, l'amor entre persones,...- per tombar les vostres indicacions al vot però em rebatrieu amb la doctrina, que no obeeix raó, que vau perdre l'endemà mateix que el clavessin a la creu. Amb el vostre comunicat comenceu la vostra campanya elctoral particular com cada quatre anys. Ja ho deia: res de nou. Només que comenceu a cansar. I em ve un cert enyor d'aquells primers anys de cristianisme on el martiri era el final més ràpid per acostar-vos al vostre déu. No hi heu pensat en tornar a recuperar velles tradicions? Au, homes, animeu-vos.

Quan algú ho diu millor...

...no cal afegir res més. Siau, Boadella.