El canvi climàtic com a pretext...

...positiu.

El fet és que està passant. Potser en som els únics responsables o potser, només potser, tot forma part d'un cicle d'èpoques glaciars i interglaciars que hem agreujat amb la crema de combustibles fòssils i la progressiva desaparició de massa forestal fixadora de CO2. En qualsevol cas és el moment ideal per replantejar-nos els nostres hàbits quotidians. Des de la immediatesa de les nostres conductes fins les grans accions que poden emprendre governs locals i nacionals. El civisme ha de ser l'eina de sostenibilitat, conjuntament amb una conducta consumista responsable i raonada. És a les nostres mans, com sempre.
...negatiu.
La recerca d'energies alternatives al petroli no pot passar per justificar el retorn a l'energia nuclear. És el que se'ns comença a vendre com a garantia de subministrament davant l'augment de demanda energètica, sense que ningú plantegi reptes assolibles en arquitectura bioclimàtica per reduir opcions domèstiques de climatització, en transport públic i privat, en l'ús de l'energia eòlica a pesar de determinats espais urbans i periurbans, o de l'energia solar com a font de subministrament a petits consumidors (encara que se'ls redueixi el negoci a Endesa, E-On i altres arreplegats).
Ahir, totes les conclusions a les que era capaç d'arribar l'editor del TN eren que el turisme se'n ressentiria, que canviarien les èpoques d'estiueig, que les estacions d'esquí no tenen gaire futur i que el país perdrà ingressos.
El què deia, cal canviar de mentalitat i encara no hem començat. I ja anem tard...