Com a Goldeneye -cinèfil que està un servidor- el 006 està més acabat que en Saddam Hussein, que me l'han enviat a l'altre barri per la via de la corbata d'espart massa ajustada. Per cert, una mesura que sobretot convida a la pau en un país on cada dia moren desenes de persones en una guerra civil encoberta. L'any Trevelyan se'n va també amb explosions mal portades i menys enteses, que donaran metxa (no, no és cap broma fàcil) a els brètols del PP però també molts d'una Espanya absurda, hidalga i ancorada en valors del XIX (em reservo un post per més endavant).
En 007 -com sempre- no ho té fàcil. Se les haurà de veure amb una llarga llista de rufians. Espero que se'n surti. En començo a estar tip de tants gamarussos. Per si de cas m'acomiadaré de l'Alec Trevelyan -ex 006- amb un bon Dry Martini, ben sacsejat, no barrejat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada