Per fi tornen a ser amics i l'entitat més catalana de totes les que es fan i es desfan torna a tenir pau. Enrera queda l'afer d'aquell noi... Sí, com es deia? Roger? Pol? Hug? Coi! Que tenia nom de compte català i tot! Ves, que no me'n recordo... Ara que hi penso, i per què va provocar tant rebombori?Bé, tant hi fa. El cas és que els catalanets i catalanetes -polits com som- ja podem dormir tranquils que enguany tornarem a guanyar la lliga i la xampinyons i aquest parell s'estimen. Que al país li cal molt d'amor, tu! I la resta són romanços...
PD: Vejam si arriba dilluns que estic molt amoïnat pel fetge de l'Ester i el fill perdut del Rafa. I la Judit Blanchard..., que va ser ella! Ella, la molt...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada